Gestió de Riscos Geològics

Què li oferim

Estudis de detall de caiguda de blocs rocosos mitjançant l'aplicació de l'establert a la guia tècnica austríaca ONR24810, actualment la única normativa existent a nivell mundial que regula com s'han de portar a terme aquests estudis, i com s'han de calcular les característiques que han de tenir les proteccions.

La norma austríaca ONR24810 neix amb la necessitat de donar una guia per al dimensionament d'estructures de protecció enfront la caiguda de blocs rocosos, ja que tan la normativa europea EAD 340059-00-0106 com la normativa suïssa FOEN i l'austrísca WLV tan sols serveixen per a la certificació de les barreres dinàmiques de protecció i, en cap moment fan esment de com s'han de dimensionar les estructures de protecció.

Al no haver-hi un consens internacional sobre com realitzar el dimensionament de les proteccions, les autoritats austríaques van redactar, l'any 2013, una norma la qual establís els passos per a un correcte dimensionament de les estructures de protecció. Així va néixer la ONR24810 Protecció contra els despreniments rocosos - terminologia i definicions, efectes, càlcul d'estructures, inspecció i manteniment, la qual no tan sols s’aplica a Àustria sinó també a altres països.

La norma ONR24810 es basa en la "Classe de Conseqüència" d'una estructura protectora, segons els criteris de la taula següent:

La Classe de Conseqüència (segons la norma EN 1990:2013 Eurocode – Basis of structural design) es pot definir com la valoració qualitativa, en el cas que falli el sistema o un component, classificada respecte al grau de pèrdua de vides humanes i els impactes econòmics, socials o ambientals associats.

Una vegada s'ha determinat quin tipus d'infraestructura es vol protegir (en funció de la Classe de Conseqüència), cal determinar la Classe de Freqüència per tal de determinar un volum de bloc tipus la simulació del qual donarà unes energies i uns rebots els quals, havent-los aplicat un factor de seguretat, determinat en la ONR24810, establirà els criteris per al dimensionament de les proteccions.

Finalment, a la hora de dissenyar les proteccions, s'aplica un coeficient de seguretat addicional, tant a la energia com als rebots dels blocs, per a un correcte i eficient dimensionat de les proteccions. Així mateix, s'apliquen uns factors de reducció tant en la energia com en les alçades nominals de les proteccions que hi ha al mercat donat que un impacte en una zona sensible podria provocar una disminució de l'efectivitat de la protecció.

Software que utilitzem

RAMMS::Rockfall és un mòdul del RAMMS-Software (RApid Mass Movement Simulation). En col·laboració amb la ETH de Zurich, la WSL (Swiss Federal Institute for Forest, Snow and Landscape Research) ha desenvolupat un algoritme de contacte per modelitzar despreniments rocosos en 3D. El model té en compte la geometria dels blocs, calculant la seva trajectòria sobre models digitals del terreny en 3D, incloent els rebots, velocitats, velocitats de rotació dels blocs, energia i força d'impacte-contacte. Tots els models de moviment possibles (salts, rodolament, arrossegament) estat simulats determinísticament. La dinàmica d'una simple trajectòria pot ser inspeccionada, així com també la dinàmica de múltiples trajectòries (i ser aquestes analitzades estadísticament).

Mapa 3D d'alçades de rebot (m)

Mapa 3D d'energies (kJ)