Gestió de Riscos Geològics

Què li oferim

Gestió d'emergències

• Determinar l'abast i els límits de l'àrea geogràfica afectada
• Avaluació, seguiment i previsió de l’evolució de l’emergència, la seguretat dels edificis, de les vies urbanes i del trànsit
• Determinació de la possibilitat d’actuar sense generar nous riscos
• Determinar la possibilitat de danys col·laterals i/o efecte dominó
• Establir la seqüència de tasques a realitzar
• Assessorament sobre la necessitat d’evacuacions
• altres

El personal de Georisk ha gestionat múltiples emergències relacionades amb els riscos naturals, des de nombroses caigudes de blocs rocosos a la Solana d'Andorra la Vella, esllavaissades a La Massana, despreniments rocosos a la xarxa viària d'Andorra, fenòmens torrencials a la parròquia de Sant Julià de Lòria (totes elles a Andorra), passant per un gran despreniment de roques que va causar 11 morts l'any 2015 a Equador, i fins a l'assessorament al Centro de Operaciones de Emergencia Nacional (COEN) del Ministerio de Defensa del Perú durant els episodis del fenomen "El Niño" de l'any 2017.

Plans d'emergència

La gestió de desastres (o gestió d’emergències) és la creació de plans a través dels quals les comunitats redueixen la vulnerabilitat als perills i fan front als desastres. La gestió de desastres no evita ni elimina les amenaces; en canvi, se centra a crear plans per disminuir l’efecte dels desastres. Si no es crea un pla es poden produir danys en els actius, mortalitat humana i pèrdua d’ingressos. 

Si és possible, la planificació d'emergències hauria de tenir com a objectiu evitar que es produeixin emergències, que haurien de desenvolupar un bon pla d'acció per mitigar els resultats i els efectes de qualsevol emergència. A mesura que passa el temps i es disposa de més dades, generalment mitjançant l’estudi d’emergències a mesura que es produeixen, el pla d'emergència hauria d’evolucionar. El desenvolupament de plans d’emergència és un procés cíclic, comú a moltes disciplines de gestió de riscos, com ara la continuïtat del negoci i la gestió de riscos de seguretat, tal com s’estableix a continuació:

Reconeixement o identificació de riscos
Classificació o avaluació de riscos
Respondre a riscos significatius
Tolerar
Tractar
Transferència
Acabar
Controls de recursos
Planificació de la reacció
Informes i supervisió del rendiment del risc
Revisió del marc de gestió de riscos

Hi ha diverses directrius i publicacions relacionades amb la planificació d’emergències, publicades per diverses organitzacions professionals, com ara ASIS, FEMA i el Emergency Planning College. Hi ha molt pocs estàndards específics de gestió d’emergències.

Per tal d'evitar o reduir les pèrdues importants per a una societat, els gestors d'emergències haurien de treballar per identificar i anticipar els possibles riscos, esperant que es redueixi la probabilitat de produir-se. En cas que es produeixi una emergència, els gestors haurien de tenir un pla preparat per mitigar els efectes d’aquesta emergència, així com per garantir la continuïtat de les operacions crítiques després de l’incident. És essencial que una organització/administració inclogui procediments per determinar si s'ha produït una situació d'emergència i en quin moment s'hauria d'activar un pla de gestió d'emergències.

Prevenció

La prevenció s’ha afegit recentment a les fases de la gestió d’emergències. Se centra a prevenir el perill humà, principalment de desastres naturals potencials. Es prenen mesures preventives tant a nivell nacional com internacional, dissenyades per proporcionar una protecció permanent contra els desastres. No es poden prevenir tots els desastres, en particular els desastres naturals, però es pot mitigar el risc de pèrdues de vides i lesions amb bons plans d’evacuació, planificació ambiental i estàndards de disseny.

Mitigació

La mitigació és clau per a la preparació nacional. Les persones i les famílies s’entrenen per evitar riscos innecessaris. Això inclou una avaluació dels possibles riscos per a la salut personal /familiar i per als béns personals, i mesures adoptades per minimitzar els efectes d'un desastre.

Les mesures preventives o de mitigació adopten formes diferents per a diferents tipus de desastres. A les zones propenses al terratrèmol, aquestes mesures preventives poden incloure canvis estructurals com la instal·lació d’una vàlvula per aturar instantàniament el subministrament de gas natural, les reformes sísmiques de la propietat i la fixació d’elements a l’interior d’un edifici. Aquest darrer pot incloure el muntatge de mobles, neveres, escalfadors d’aigua i altres a les parets, i l’addició de panys d’armari. A les zones amb inundacions, les cases es poden construir sobre daus/pilars elevats. A les zones propenses a apagades elèctriques prolongades, la instal·lació d’un generador garanteix la continuïtat del servei elèctric.

A nivell nacional, els governs podrien aplicar mesures de mitigació a gran escala. Després de les inundacions monsòniques del 2010, el govern de Panjab va construir posteriorment 22 pobles model "resistents als desastres", que comprenen 1885 cases d'una sola planta, juntament amb escoles i centres de salut.

Preparació

La preparació se centra en la preparació d’equips i procediments per al seu ús quan es produeix un desastre. Aquest equip i aquests procediments es poden utilitzar per reduir la vulnerabilitat al desastre, per mitigar els impactes d'un desastre o per respondre de manera més eficient en cas d'emergència. L’Agència Federal de Gestió d’Emergències (FEMA) ha establert una visió bàsica en quatre etapes de la preparació que passa de la mitigació a la preparació per respondre a la recuperació i tornar a la mitigació en un procés de planificació circular. Aquest model circular i superposat ha estat modificat per altres agències, i discutit en articles acadèmics. FEMA aconsella als ciutadans que preparin la seva llar amb alguns elements bàsics d’emergència en cas que s’interrompin les línies de distribució d’aliments. 

La preparació per a emergències pot ser difícil de mesurar.

Resposta

La fase de resposta d’una emergència pot començar amb Recerca i Rescat, però en tots els casos el focus es centrarà ràpidament en satisfer les necessitats humanitàries bàsiques de la població afectada. Aquesta ajuda la poden proporcionar agències i organitzacions nacionals o internacionals. La coordinació eficaç de l’assistència en cas de desastre és sovint crucial, sobretot quan moltes organitzacions responen i la capacitat de les agències locals de gestió d’emergències ha estat superada per la demanda o disminuïda pel propi desastre. 

A nivell personal, la resposta pot adoptar la forma d’un refugi o d’una evacuació.

En un escenari de refugi, una família estaria preparada per defensar-se a casa seva durant molts dies sense cap tipus de suport extern. En una evacuació, una família abandona la zona en automòbil o en un altre mitjà de transport, portant-se la quantitat màxima de subministraments que pot portar.