El manteniment d'estructures de protecció contra la caiguda de blocs rocosos, corrents d'arrossegalls i allaus ha de seguir una estratègia de manteniment que defineixi el moment i la extensió de les mesures de control. La estratègia de manteniment es regeix pels requeriments de seguretat i efectivitat de la protecció, la quantitat d'estructures protectores, la categoria de les estructures i els recursos financers disponibles.
La inspecció no comprèn activitats que condueixin a la conservació, modificació o millora del estat d'una estructura (o part d'ella); per tant, no és suficient per a mantenir la funcionalitat - en cas que s'hagin descobert desgasts o desperfectes. La inspecció serveix per assegurar l'eficàcia (seguretat de càrrega, utilitat pràctica, estabilitat permanent) i la seguretat de funcionament d'una estructura.
Al elaborar el registre del estat s'inspecciona l'estat actual de la estructura. Això comprèn la observació de la localització, de la funció, de les mesures geomètriques, dels materials utilitzats i les seves característiques, així com també del sistema estàtic.
Al elaborar el registre de l'estat s'avaluen, qualifiquen i analitzen les dades registrades, això es realitza en base al registre i qualificació de l'estat actual, com també en base a un pronòstic sobre l'evolució futura de l'estat de la estructura i de les conseqüències per ala vida útil establerta.
Les següents estratègies de manteniment són factibles per a estructures de protecció:
Estratègia previsora i manteniment
Les mesures menors i determinades amb anterioritat es porten a terme mitjançant les normes de manteniment (règims interns de l'empresa subministradora). La reserva de desgast del material segons la norma DIN 31051 possiblement no s'aprofita al màxim.
Estratègia preventiva degut a l'estat
Les mesures de manteniment s'estableixen depenent de l'estat. Això pressuposa la supervisió constant de l'estat de les estructures de protecció.
Estratègia correctiva a mitjà/llarg termini
Les mesures de manteniment s'estableixen quan s'arriba a un estat crític per a la funcionalitat de les estructures. La reserva de desgast s'aprofita al màxim.
Estratègia correctiva a curt termini
Les mesures s'estableixen quan es presenta el perill de pèrdua immediata de la funcionalitat o una fallada de la estructura (valor límit de reserva de desgast excedit). Aquesta estratègia pot portar a una pèrdua de funcionalitat irreversible. Un manteniment descuidat normalment porta al mateix resultat.
La estratègia previsora, preventiva degut a l'estat, o correctiva a mitjà o llarg termini s'admet per a totes les estructures protectores quan això està en concordança amb els requeriments de seguretat determinants. La estratègia correctiva a curt termini només s'admet en casos excepcionals, si per mitjà d'ella no es redueix l'efecte protector.
Les estructures han d'organitzar-se per nivells d'estat, com es cita en la següent taula. Quan més baix sigui el nivell d'estat d'una estructura de protecció, millor serà el seu estat de manteniment.
Dels nivells d'estat es dedueix, en conseqüència, les mesures de manteniment/reparació i la urgència de la actuació.
Nivell d'estat | Explicació | |
---|---|---|
1 | Molt bon estat de manteniment | Sense restriccions |
2 | Bon estat de manteniment | Poques restriccions |
3 | Estat de manteniment suficient | Petits desperfectes |
4 | Mal estat de manteniment | Danys significatius a la protecció i amb funcionalitat restringida |
5 | Destrucció (perjudici total) | Funcionalitat no existent |
La qualificació de l'estat ha de considerar l'estat en el moment del registre de dades, un pronòstic sobre l'evolució de l'estabilitat i funcionalitat amb dependència de la vida útil i dels events que impacten a la estructura.